INSTALACIÓ DE L’AIGUA:

El cicle de l'aigua, és el següent:

L'aigua potable no és pas “pura”, ja que conté microorganismes en certa quantitat, encara que l’'aigua destil·lada no és pas potable per una qüestió de l'equilibri osmòtic del cos. El terme s'aplica a les aigües controlades o tractades (potabilització) que compleixin les normes de qualitat que la llei estableixi. Els estàndards de referència són diferents segons l'època i el país.

Dins d'un habitatge podem trobar tres tipus d'instal.lacions:
- l'aigua calenta sanitària
- l'aigua bruta
- l’aigua freda

A més a més, també trobem dues canalitzacions independents a la xarxa d’aigua sanitària :

la instal·lació d’aigua freda i la d’aigua calenta sanitària (ACS). Aquestes dues canalitzacions és governen amb una clau de pas, que és un dispositiu, generalment de metall, d'algun aliatge o més recentment de polímers o de materials ceràmics, usat per a donar pas o tallar el flux d'aigua o d'un altre fluid per una canonada.

Per utilitzar aquesta aigua, utilitzem aixetes. Hi ha diversos tipus:

- Termostàtiques: Aquest tipus d'aixeta és el més còmode, ja que ens permet regular el cabal de l'aigua segons convingui, un altre comandament auxiliar permet seleccionar la temperatura, o obrir només l'aigua freda o l'aigua calenta. Així s'estalvia aigua i temps, ja que se sol demorar bastant per aconseguir que la temperatura estigui al gust de l'usuari. S'instal·len en banyeres i dutxes. 

 -Monocomandaments: Aquests aixetes són d'un sol comandament, el qual dóna pas tant a l'aigua calenta com a l'aigua freda. El sistema d'obertura és de palanca, que s'aixeca cap amunt per obrir l'aigua. Es tria

l'aigua movent la palanca cap a l'esquerra o cap a la dreta, si volem aigua temperada la deixarem al centre. Aquest tipus d'aixeta és el que més s'instalen a l'actualitat en lavabos, bidets, piques, banyeres i dutxes.



- En bateria: S'utilitzen dues claus de pas separades i, mitjançant canonades, generalment ocultes, les sortides s'uneixen en un sol canó, on es barregen calenta i freda. Aquest tipus d'aixetes es col·loquen en banyeres i dutxes.

- Individuals: Aquest tipus d'aixetes s'utilitza molt poc en l'actualitat, i eren els únics que existien abans dels monobloc o monocomandaments. Es tracta d'aixetes "d'una sola aigua", és a dir, si volem tenir aigua freda i calenta s'han d'instal·lar dues aixetes diferents amb els seus respectius canelles, permetent el pas de l'aigua només freda o només calenta i, si es vol barrejada, ha de fer-se en la cubeta de l'aparell sanitari.

Per escalfar tota aquesta aigua, es poden utilitza dos aparells, que tenen els seus avantatges i els seus inconvenients:

El funcionament de l'escalfador elèctric és molt senzill, ja que:
És un tanc d'aigua amb una resistència elèctrica a l'interior que s'encarrega d'escalfar l' aigua. Un cop assolida la temperatura, la resistència s'apaga i l'aïllament del tanc s'encarrega que aquesta no es refredi massa ràpid . Quan la temperatura de l'aigua baixa , bé pel pas del temps o perquè s'usa l'aigua calenta i entra aigua freda , la resistència torna a entrar en funcionament .

El seu defecte més gran és la poca velocitat a la que és capaç d'escalfar l'aigua i que el converteix en inviable si es pretén fer un ús intensiu , com per exemple, que es dutxin algunes persones seguides . Alguns dels seus avantatges són:

• No cal instal · lació de gas
• L'aigua surt calenta només obrir l'aixeta
• La temperatura de l' aigua és constant
• Funciona per a qualsevol cabal d'aigua , per petit que sigui

Però també té els seus inconvenients :

• Ocupa un espai significatiu
• Quan s'acaba l'aigua calenta , triga a tornar a escalfar
• L'electricitat no és barata
• Si el tanc s'espatlla , pot inundar la casa

L'escalfador de gas escalfa l'aigua en el moment en què aquesta serà utilitzada .

El seu funcionament també és molt senzill, un serpentí d'aigua passa per sobre d'un reguitzell de fogons que s'encarreguen de escalfar-la. Aquests focs s'encenen únicament quan s'obre l'aixeta de l'aigua calenta i aquesta comença a circular .

El seu major defecte és que , encara que es pot regular manualment la potència dels focs , un cop fixada , aquesta no varia sigui quin sigui el cabal i la temperatura de l' aigua que arriba de la xarxa , de manera que la temperatura a la qual ens arriba depèn del fred que faci fora i també de si obrim més o menys l'aixeta  o sigui que podem patir aigua bullint o gelada .

Alguns dels seus avantatges són:

• La quantitat d'aigua calenta és il·limitada
• El gas el més econòmic que l'electricitat

I els inconvenients :

• La temperatura de l' aigua pot variar inesperadament
• L'aigua triga una estona a sortir calent
• Necessita un cabal mínim d'aigua per funcionar
• La instal · lació necessita més revisions
• El gas i la seva combustió és potencialment més perillós
• Si s'usa butà i no gas natural , cal estar pendent de tenir bombones de recanvi (que tenen el mal costum d'acabar-se en el pitjor moment)

Els diferents elements de la xarxa de sanejament son els seguents:

- Sifons: sistema de tancament hidraulic que permet evacuar les aigues residuals i impideix que les males olors entrin a les cases.

- Derivacions: conjunt de canonades horizontals que conecten diferents aparells sanitaris amb els baixants.

    - Baixants: conjunt de canonades vertical que recullen les aigües de les derivacions,vàters i teulades.

    - Col·lectors: són les canonades horizontals enterrades al subsól que,connectades als baixants, directament a través d'arquetes, canalitzen les aigües evacuades fins a l'arqueta sifonal.

    - Arqueta sifonal: punt de conexio de la xarxa de sanejament amb la claveguera.Fa la funció de tancament hidraulic i impideix que les pudors i les rates de les clavegueres entrin a les cases pels desguassos.Els desplaçaments de les aigües brutes es per gravetat.

Calefacció i climatització

Calefactar, refrigerar i climatitzar:

La calefacció controla la temperatura de l’habitatge i la manté superior a la de l’exterior mentre que la refrigeració manté la temperatura de l’habitatge inferior a la de exterior, la climatització controla la temperatura i la humitat de l’habitatge i les manté en els valors adequats pel confort ambiental.

El sistema de calefacció de la nostre escola :

Calefacció per bomba de calor: Arriba gas a un cremador i aixo fa que s'encengui i escalfi. 

Sistema de calefacció per aigua calenta:

Un sistema de calefacció  d’aigua calenta bàsicament consisteix en passar unes canonades que porten aigua per un circuit tancat que es va escalfant.

Els elements de regulació i control: 

Regulen els paràmetres de confort i mantenen els nivells  desitjat, alhora que permeten un ús mes racional i econòmic de  la instal·lació.

Els elements mes usuals són el termòstat, les aixetes termostàtiques i els programadors .

L'aparell més utilitzat: 

L’aparell mes utilitzat es la bomba de calor, que funciona com un frigorífic :un compressor accionat per un motor elèctric  fa circular el fluid a través d’un evaporador i un condensador.

L’energia que consumin prové, principalment de les fonts no renovables ( carbó, gas, petroli ... ) i, per tant exhauribles. A més,  els sistemes emparats per produir energia generen residus, com ara el CO₂, que contaminen i contribueixen al efecte hivernacle.

3 maneres d’estalviar aigua	3 maneres d’estalviar gas	3 maneres d’estalviar electricitat
Posar una ampolla d’aigua a la cisterna	No encendre molt la calefacció	Apagar els llums que no siguin necessaris
L’aigua que utilitzem de la pica i la dutxa que vagi a la cisterna	Utilitzar  mantes en comptes de calefacció	Aprofitar mes la llum del sol
Quan et rentes les dents tancar l'aixeta	Tenir finestres aïllants	Recollir energia amb plaques solars

El gas

La diferència entre el gas liquat del petroli és que el petroli es troba en estat líquid i es distribueixen en bombones mentre que el gas natural es troba en estat gasos i es distribueix en canonades per sota el terra.

El comptador de gas natural mesura el consum de subministrament en metres cúbics (m3) i aquesta informació es transmetrà directamnet a la comercialitzadora de gas. Ells s'encarregaran de convertir el consum realitzat perl client en kWh per donar l'import que haurà de pagar en la factura del gas. El client ha de tenir en compte que un metre cúbic d'aquest subministrament equival a 11,70 kWh causa del seu poder calorífic superior.

 
Parts d’una bombona de butà         

-Palanca de obertura i tancament

-Part de la caixa del regulador

-Membrana de baixa pressió

-Sistemes de palanques

-Part inferior de la caixa del regulador

-Sortida del gas

-Seient de cautxú sintètic

-Membrana  d’alta pressió

-Boles de subjeccions

-Anell de baquelita

Les reixetes de ventilació:

Faciliten l’intercanvi d’aire amb l’exterior, que fa possible la combustió correcta en els aparells i, per tant evita la producció de monòxid de carboni (CO), un gas tòxic.

Diferències entre els gasodomèstics de circuit obert i tancat:

Aparells de circuit obert: són els que agafen l’aire necessari per a la combustió de l’atmosfera del recinte on estan instal·lat i, per tant necessitem unes condicions de ventilació determinades. Exemples: cuines i aparells mòbils com estufes.

Aparells de circuit tancat: en aquest gasodomèstics el circuit de combustió no té comunicació amb l’atmosfera del recinte on es troben. Exemples: calderes de calefacció, escalfadors d’aigua, radiadors,  murals de calefacció ...

Què fer si hi ha olor a gas?

Si al entrar a una casa es sent olor de gas no encendre cap encenedor, llumí o qualsevol aparell elèctric. Seguidament tanca la clau de pas i localitza la fuita. Una forma de trobar-ho és amb una barreja d’aigua i sabó anar tirant i on fagi la bombolla vol dir que allà és troba la fuita.

L'electricitat

L’electricitat és la font d’energia més utilitzada a la majoria d’habitatges perquè és fàcil de transportar, transformar, aïllar i generar.

El corrent altern, avantatges:

• Permet augmentar o disminuir el voltatge o tensió per medi de transformadors.
• Es transporta a grans distàncies amb poca pèrdua d’energia.
• Es possible convertir-lo en corrent continu amb facilitat.

El corrent altern inconvenients

Per transportar corrent altern, un conductor de diversos quilòmetres es comportarà com una bobina i tindrà una capacitat respecte als altres conductors i la terra, generant més potència i sumada a la resistència pura, havent moltes vegades, col·locar centrals intermèdies que corregeixen el factor de potència

El reglament electrotècnic per a baixa tensió és un reglament de obligat compliment que defineix les condicions de muntatge, explotació i manteniment de instal·lacions de baixa tensió.  Aquest reglament estipula que a Espanya es considera baixa tensió aquella que es menor o igual a 1000 volts en corrent altern  o 1500 volts en corrent continu.

La instal·lació d’enllaç és la que uneix la xarxa de distribució pública amb la instal·lació interior de casa habitatge. Aquesta instal·lació està formada per: L’escomesa o connexió general, la caixa general de protecció, la línia general d’alimentació, la centralització de comptadors i la derivació individual.

Quadre de comandament i protecció

Components:  

Interruptor de control de potència màxima (ICPM)

Té com a finalitat adequar la potència contractada a la potència consumida i protegir la instal·lació en cas que es produeixin curtcircuits i sobrecàrregues. Actua automàticament com un interruptor i talla el corrent quan hi ha un escalfament de la instal·lació pel fet de consumir-se més potència de la que es té contractada. L'activació es fa manualment un cop solucionada l'avaria.

Interruptor diferencial (ID)

La seva funció bàsica és limitar a potències molt baixes les fuites de corrent que es puguin produir a causa d'avaries, sobrecàrregues, defectes d'aïllament o altres motius. Aquest interruptor talla el pas de corrent elèctric quan la diferència entre conductors és igual o superior a 30mA.

La diferencia entre un interruptor ICPM i un ID és que l’ICPM ICP evita danys en la instal·lació en cas de sobrecàrregues i controla que la potència que s'utilitza no sigui més gran que la contractada i l’ID serveix per desconnectar la instal·lació elèctrica en cas d'haver una fuita a terra . Això evita rampes si una persona toca un aparell avariat.

Petits interruptors automàtics (PIA)

S'instal·len després de l'interruptor diferencial i serveixen per a protegir cada una de les diferents línies que componen la instal·lació.  A cada una de les línies es connecta un nombre determinat d'aparells . Amb aquest sistema cada PIA controla una línia i si es produeix un curtcircuit o una sobrecàrrega en una línia es desconnecta només l'interruptor automàtic de la línia afectada. L'activació de l'interruptor es fa manualment un cop s'ha solucionat l'avaria.

Els conductors són els cables que enllacen els diferents elements del circuit per portar el corrent fins als receptors. Per identificar els conductors s’utilitzen recobriments de diferents colors: marró, negre o gris per als conductors de fase, blau per al neutre i verd-groc per al de protecció.

Potència contractada

És la màxima oferta que pot tenir la companyia hi ha de ser igual o menor a la potència instal·lada.

Potència instal·lada:

És el màxim de intensitat que pot passar per un circuit elèctric.

Grau d’electrificació

El consum d'un habitatge pot ser diferent segons la quantitat de gent que hi visqui o els aparells electrònics que tinguin connectats a la vegada.

El grau d'electrificació bàsic és el necessari per cobrir les possibles necessitats d'utilització primàries sense que calguin obres posteriors; per tant, aquest grau d'electrificació ha de permetre la utilització dels aparells elèctrics d'ús comú en un habitatge.

El grau d'electrificació elevat és el que correspon a habitatges amb una previsió d'ús dels aparells electrodomèstics superior a l'electrificació bàsica.

Presa de terra

La presa de terra és molt important per a la seguretat de l'usuari, ja que si la carcassa metàl·lica de les màquines i els aparells, que en principi ha d'estar ben aïllada dels conductors, presenta un mal contacte, la persona es pot enrampar en el cas que no estigui ben aïllada del terra (amb soles de goma, per exemple) o, senzillament, toqui la paret. Això succeeix perquè, en un altre punt de la instal·lació, un dels conductors pot estar en contacte amb el sòl i s'origina una diferència de potencial o tensió entre conductor i terra, amb la qual cosa aquest darrer es converteix també en conductor.

Tipus d’esquemes elèctrics:

Esquema funcional: Serveixen per conèixer de forma ràpida de que està format aquell circuit.

Esquema unifilar: Ens trobarem aquest tipus d’esquema en els casos que s’hagi de representat gràficament una instal·lació elèctrica, ja sigui una casa o una nau industrial.

Esquema multifilar: En aquest esquema cada conductor està representat per una línia, s’utilitza per a la indicació de totes les connexions d’un circuit en particular.

Exemples d'esquemes en un habitatge:

Esquema funcional d’un habitatge

Esquema multifilar d’un habitatge

Esquema unifilar d’un habitatge

Tenim contractada una potència de 5750 W i una tensió de 230 V.

Quina serà la intensitat nominal (In) de l’ICPM?

I=P/V

I=5750/230

I= 25 A

Quins aparells de la taula següent podem tenir connectats alhora?

• 
  

  
  
  

  Aparell	Potència en Watts (W)
  Cuïna elèctrica	3000
  Estufa 1	1500
  Estufa 2	2200
  Rentadora	2500
  Assecador de cabells	1100
  Forn elèctric	2300
  Microones	1000
  Rentavaixelles	2200

  
  

Podem tenir connectat a la vegada:

• La cuïna elèctrica, l'estufa 1 i l'assecador de cabells.
• El rentavaixelles, el microones i el forn elèctric.
• L'estufa 2, la rentadora i el microones.

I més exemples així quan no superi els 5750 W. 

Exemple d'exercicis: 

Calcula la intensitat nominal (In) de l’ICPM que s’ha d’instalar en una habitatge que ha contractat una potencia de 5,75 kW, si està alimentada a 230V.

I=P/V

I=5750 W / 230 V

I=25 A

Calcula la intensitat del corrent que circula per una planxa elèctrica de les següents característiques: 1600 W i 220 V.

I=P/V

I=1600 W / 220 V

I= 7,27 A

Un circuit interior connectat a 230 V està protegit per un Pia de 10 A. Què passarà si hi connectem una estufa de 2,5 kW?

P= I·V

P= 10 · 230

P= 2300 W o 2,3 kW

La potencia de l’estufa és massa elevada i probablement el Pia farà que salti i s’hagi de reiniciar el quadre de comandament i protecció.