INSTALACIÓ DE L’AIGUA:

El cicle de l'aigua, és el següent:

L'aigua potable no és pas “pura”, ja que conté microorganismes en certa quantitat, encara que l’'aigua destil·lada no és pas potable per una qüestió de l'equilibri osmòtic del cos. El terme s'aplica a les aigües controlades o tractades (potabilització) que compleixin les normes de qualitat que la llei estableixi. Els estàndards de referència són diferents segons l'època i el país.

Dins d'un habitatge podem trobar tres tipus d'instal.lacions:
- l'aigua calenta sanitària
- l'aigua bruta
- l’aigua freda

A més a més, també trobem dues canalitzacions independents a la xarxa d’aigua sanitària :

la instal·lació d’aigua freda i la d’aigua calenta sanitària (ACS). Aquestes dues canalitzacions és governen amb una clau de pas, que és un dispositiu, generalment de metall, d'algun aliatge o més recentment de polímers o de materials ceràmics, usat per a donar pas o tallar el flux d'aigua o d'un altre fluid per una canonada.

Per utilitzar aquesta aigua, utilitzem aixetes. Hi ha diversos tipus:

- Termostàtiques: Aquest tipus d'aixeta és el més còmode, ja que ens permet regular el cabal de l'aigua segons convingui, un altre comandament auxiliar permet seleccionar la temperatura, o obrir només l'aigua freda o l'aigua calenta. Així s'estalvia aigua i temps, ja que se sol demorar bastant per aconseguir que la temperatura estigui al gust de l'usuari. S'instal·len en banyeres i dutxes. 

 -Monocomandaments: Aquests aixetes són d'un sol comandament, el qual dóna pas tant a l'aigua calenta com a l'aigua freda. El sistema d'obertura és de palanca, que s'aixeca cap amunt per obrir l'aigua. Es tria

l'aigua movent la palanca cap a l'esquerra o cap a la dreta, si volem aigua temperada la deixarem al centre. Aquest tipus d'aixeta és el que més s'instalen a l'actualitat en lavabos, bidets, piques, banyeres i dutxes.



- En bateria: S'utilitzen dues claus de pas separades i, mitjançant canonades, generalment ocultes, les sortides s'uneixen en un sol canó, on es barregen calenta i freda. Aquest tipus d'aixetes es col·loquen en banyeres i dutxes.

- Individuals: Aquest tipus d'aixetes s'utilitza molt poc en l'actualitat, i eren els únics que existien abans dels monobloc o monocomandaments. Es tracta d'aixetes "d'una sola aigua", és a dir, si volem tenir aigua freda i calenta s'han d'instal·lar dues aixetes diferents amb els seus respectius canelles, permetent el pas de l'aigua només freda o només calenta i, si es vol barrejada, ha de fer-se en la cubeta de l'aparell sanitari.

Per escalfar tota aquesta aigua, es poden utilitza dos aparells, que tenen els seus avantatges i els seus inconvenients:

El funcionament de l'escalfador elèctric és molt senzill, ja que:
És un tanc d'aigua amb una resistència elèctrica a l'interior que s'encarrega d'escalfar l' aigua. Un cop assolida la temperatura, la resistència s'apaga i l'aïllament del tanc s'encarrega que aquesta no es refredi massa ràpid . Quan la temperatura de l'aigua baixa , bé pel pas del temps o perquè s'usa l'aigua calenta i entra aigua freda , la resistència torna a entrar en funcionament .

El seu defecte més gran és la poca velocitat a la que és capaç d'escalfar l'aigua i que el converteix en inviable si es pretén fer un ús intensiu , com per exemple, que es dutxin algunes persones seguides . Alguns dels seus avantatges són:

• No cal instal · lació de gas
• L'aigua surt calenta només obrir l'aixeta
• La temperatura de l' aigua és constant
• Funciona per a qualsevol cabal d'aigua , per petit que sigui

Però també té els seus inconvenients :

• Ocupa un espai significatiu
• Quan s'acaba l'aigua calenta , triga a tornar a escalfar
• L'electricitat no és barata
• Si el tanc s'espatlla , pot inundar la casa

L'escalfador de gas escalfa l'aigua en el moment en què aquesta serà utilitzada .

El seu funcionament també és molt senzill, un serpentí d'aigua passa per sobre d'un reguitzell de fogons que s'encarreguen de escalfar-la. Aquests focs s'encenen únicament quan s'obre l'aixeta de l'aigua calenta i aquesta comença a circular .

El seu major defecte és que , encara que es pot regular manualment la potència dels focs , un cop fixada , aquesta no varia sigui quin sigui el cabal i la temperatura de l' aigua que arriba de la xarxa , de manera que la temperatura a la qual ens arriba depèn del fred que faci fora i també de si obrim més o menys l'aixeta  o sigui que podem patir aigua bullint o gelada .

Alguns dels seus avantatges són:

• La quantitat d'aigua calenta és il·limitada
• El gas el més econòmic que l'electricitat

I els inconvenients :

• La temperatura de l' aigua pot variar inesperadament
• L'aigua triga una estona a sortir calent
• Necessita un cabal mínim d'aigua per funcionar
• La instal · lació necessita més revisions
• El gas i la seva combustió és potencialment més perillós
• Si s'usa butà i no gas natural , cal estar pendent de tenir bombones de recanvi (que tenen el mal costum d'acabar-se en el pitjor moment)

Els diferents elements de la xarxa de sanejament son els seguents:

- Sifons: sistema de tancament hidraulic que permet evacuar les aigues residuals i impideix que les males olors entrin a les cases.

- Derivacions: conjunt de canonades horizontals que conecten diferents aparells sanitaris amb els baixants.

    - Baixants: conjunt de canonades vertical que recullen les aigües de les derivacions,vàters i teulades.

    - Col·lectors: són les canonades horizontals enterrades al subsól que,connectades als baixants, directament a través d'arquetes, canalitzen les aigües evacuades fins a l'arqueta sifonal.

    - Arqueta sifonal: punt de conexio de la xarxa de sanejament amb la claveguera.Fa la funció de tancament hidraulic i impideix que les pudors i les rates de les clavegueres entrin a les cases pels desguassos.Els desplaçaments de les aigües brutes es per gravetat.